GD.
Giner Digital 2015
Com veus la teua ciutat?
El porc: gandul però llest.
Rafa Albajez, GES2C
No és agradable eixir a passejar i trobar fem en el carrer quan hi ha papereres o contenidors on depositar-lo, lògic. El fem normalment es tira en els contenidors a poqueta nit, per a evitar mals olors, lògic. El que és il·lògic és la imatge que vos mostre d'un barri jove i acomodat d'Alacant, on un ciutadà porc, deixa eixa bossa. I per a més inri la deixa just en el pedal. Potser no sap per a què servix...
O és un llest o un gandul astut, perquè amb esta acció obliga al següent ciutadà que vinga a tirar el seu fem, a agafar la bossa en qüestió i tirar-la al contenidor. Un porc vague, però llest.
Tornar a la vida.
Aure Serrano, GES2C
Ha estat el ressorgir d’un carrer que estava en fase terminal, trist, fosc, brut, oblidat i marginal.
Però l’any 2013, a iniciativa de l’ajuntament d’Alacant, la meitat del carrer Sant Francesc, situat al centre de la cuitat, es va convertir en un espai dedicat als xiquets, amb jocs infantils i els controvertits BOLETS, realitzats pel constructor foguerer alacantí José María Esquiva, com els ninots de fogueres (símbol de la nostra ciutat); donant-li, al meu entendre, a aquell tram de carrer neteja, llum i alegría.
El color inundà el sòl i el carrer d'una forma molt divertida, per submergir al vianant en un món de fantasia (noteu la samblaça amb el conte d’Alícia en Terra de Meravelles). S’han obert també negocis de roba o de calçat. Conflueix amb l’altre tram del carrer que està ple de bars i de restaurants, on la gent va i ve tot el dia i tota la nit.
Tot un encert, com l’au fénix que ressorgeix de les seues cendres, el carrer Sant Francesc torna a la vida. A mi m’agraden els bolets.
El Santíssima Trinitat.
Émily López, GES2C
El vaixell Santíssima Trinitat arribà a Alacant l'any 2011 per a quedar-se una temporada, al voltant de dos anys aproximadament. En l'actualitat segueix ancorat en el nostre port gràcies al turisme que atrau, ja que és una fidel rèplica d'un vaixell del segle XVIII que s'ha convertit en un lloc per visitar i vore com era la vida a bord d'un vaixell d'aqueixa època.
Dins del Santíssima Trinitat s'organitzen nits temàtiques, sopars, festes, espectacles de pirates, comiats de solter/a; també es fan excursions escolars i recorreguts per als turistes.
Suposem, per tant, que el benefici econòmic per a la ciutat d'Alacant serà gran, tot i que ha enllegit una mica la imtage del port.
Alacant, en certes dates, sobretot en vespra de Fogueres, a banda d'omplir-se de glamour i il·lusió, també s'ompli de terra, enderrocs i maquinària sorollosa perquè a cada cantó tens una obra. Són necessàries eixes obres, tan seguides unes d'altres? És necessari estar prenent-te un café a l'hora que escoltes les màquines, l'embús del trànsit i els rebufits de la gent?
Al meu parer la gran majoria d'obres que es realitzen a Alacant són innecessàries, es fa una despesa inútil, i qui condueix s'ha d'empassar la incomoditat de l'imprevist quan es troba amb un carrer tallat. I si diguérem que dura poc! Però no! En esta ciutat cada obra dura mesos, fins i tot anys, com és el cas de la del pas a nivell que d'aquí no res declaran monument històric...
No dic que no facen obres, però abans d'alçar un carrer, que s'organitzen millor!
Una ciutat d'obres.
Raquel Guerrero, GES2C
Firmes al carrer.
Cristian Delfino, GES2C
És habitual eixir al carrer i vore les parets pintades amb dibuixos que vulgarment coneixem com a grafitis.
La majoria de voltes aquestos dibuixos pretenen reflexar idees, però la realitat és que aconseguixen ser totalment antiestètics i fora de lloc, ja que no aporten cap tipus de bellessa al carrer o als nostres edificis.
Com observem en la imatge, careixen de significat, i probablement només qui els fa, i el seu entorn, n'entenen el significat.
Crec que només aconsegueixen embrutar l'espai que ens pertany a tots i que hem de cuidar i mantindre amb el mateix aspecte amb què es va disenyar, i no alterar-lo al nostre juí.
El carrer és de tots.
Jesús Montalbán, GES2C
El carrer és de tots o això pensàvem. Però no, lamentablement això no és veritat.
El meu carrer està en un barri obrer d´Alacant, amb una plaça plena de pares i mares amb els seus xiquets, que pasen el dia alegrement jugant i disfrutant del sol.
Per això no entenc que quasi tot l'aparcament siga zona d´estacionament limitat. Si el carrer és de tots, o això diuen, perquè hem de pagar per alguna cosa que ja és nostra?
Per tant, de qui és realment el carrer? Pague'm o ens multen... On hi arribarem?
Tenim elecció?
José de la Raya, GES2C
Ja tenim una vegada més noves eleccions. I dic jo, per a què?
Cada quatre anys es repeteix la història, es presenten candidats, ens proposen les seues propostes i votem a qui "suposadament" més ens interessa. Fins ací tot normal, fins que descobreixes que només estaven regalant-te l'orella per a fotre't. Pel que a un servidor respecta, ja n'hi ha prou!
L'única cosa certa és que segueixen són tres pautes. La primera: una vegada en el càrrec obrir-se un compte a Suïssa; la segona: omplir-la bé durant el seu mandat; i la tercera: com sempre a última hora fer alguna cosa pels seus votants amb excuses del tipus "és que l'anterior govern", "és que des d'Europa", és que, és que, és que...
Per açò, al meu entendre, cadascú que faça el que vulga, però el meu vot no serà per a ningú.
Mirant al mar
Miriam Palomares, GES2C
Si passegem pel nostre port podrem observar com les aigües es troben brutes. Com apreciem en la foto, cada vegada són més les embarcacions que s'hi troben amarrades, això produïx un impacte mediambiental causat pels gasoils i olis junt amb els residus que produïxen estes embarcacions.
Tot això porta a que apreciem un mal olor quan ens hi acostem. Per este motiu les autoritats portuàries haurien de prendre mesures, per a evitar que les restes de gasoil i residus que es produïxen vagen a parar al mar i evitar així la contaminació de les aigües.
L'abandonament dels parcs públics
Manuel Padilla, GES2C
Els parcs d'Alacant cada vegada van a pitjor per l'abandonament i la decadència de l'ajuntament. Estan plens de fem i desperdicis, la qual cosa els fa insalubres i un focus d'infeccions, tant per als xiquets com per a les nostres mascotes.
Aquests parcs tenen zones de reg inexistents i altres zones que són pantans i zones humides de forma permanent, desperdiciant l'aigua. Amb la falta de fumigacions apareixen tot tipus d'insectes perjudicials per a tots. Els parcs públics fan vergonya, són abandonats a la seua sort fent que la ciutat siga cada vegada pitjor i menys atractiva per al turisme, que bàsicament és la nostra font d'ingressos.
Entre els pocs parcs que tenim a Alacant, els que hi ha estan fets un desastre, i a la mínima, l'administració pública vol destrossar-los per a fer nous carrers o ampliar carrers existents.
La nostra ciutat acabarà sent només de formigó i no sabrem que són verdaderament els parcs públics.